Eduardo La Ley escribió:Ja però és que realment estem en un país mediocre?? No tenim recursos per competir a nivell europeu amb la resta de potències?? o és que realment no sabem racionar el poc que tenim i preferim plorar quan ens marginen?? és que joder, sembla que ací les úniques preocupacions de la gent siguen coses irrelevants.
Està molt bé que la gent es preocupe pel tema de l'aigua encara que no distribuim bé la poca que tenim, està bé que la gent es preocupe per l'avortament, pel pla de Bolònia, per les bodes gais, per si Espanya guanya la Davis, per si tenim un pernilero... però de vegades tios, que a mi em dóna pena pensar que els espanyols o valencians ens gastem els diners en publicitar certs actes, events, en intentar solventar els problemes econòmics amb parxes, en pagar-li a un lladre per fer-li una entrevista en la tele, etc.
No sé xe, com he dit abans, Espanya pareix una república bananera amb rei plena de gossos que no volen pegar un palo a l'aigua i els pocs que peguen són per a ratejar al govern quatre duros, i vivim en una comunitat de pan y circo i sarau i pandereta on lo únic que importa són les falles. No és criticar per criticar, és que hi ha coses que no entren en el meu cap.
Peró si estem d'acord, este país, per dir-lo d'alguna manera, viu en un món de taifes i d'egòlatres. Per això he dit lo del G-20 , com va a estar Espanya ahi, si es un país subdesenvolupat respecte a l'elit europea amb la que conviu... Ací llevat d'illes i de taifes, en la investigació, la industria, i el desenvolupament, son de risa. Jo he treballat molt en el món del disseny la comunicació i el màrqueting, i se de que te parle, ací els empresaris no valoren una merda la imatge del producte ni de la pròpia empresa, ho veuen com un gast, un capritx , algo que no val la pena, llevat de que sigues la Mercedes o alguna d'estes. Talent i matèria prima tenim, lo que no tenim es classe empresarial ni política, la solució a una crisis va ser el pelotaso urbanístic.. no vull saber quina serà per a eixir d'esta..... soles tenim que mirar el cas Irlandès, un país d'ovelles, despoblant-se a passos agegantats, fins que va aplegar un tio i en 15 anys amb un plan de desenvolupament industrial, basat en el I+d+I i creant una marca nacional, com la Macguines, com estandart, va passar de ser el país més pobre de la UE al segon més ric, i rebent els mateixos fons estructurals que Galícia......
%5B8%5D.gif)
